EN RECORD DE LA TERESA


El curs passat la Teresa, la nostra companya i amiga un dilluns al matí, del mes de març, va trucar i va dir:”avui, no em veig amb cor de venir”. Nosaltres pensàvem que tenia algun grip o constipat,… i li vam desitjar que es millorés. Cap de nosaltres podíem imaginar que no tornaríem a veure-la, perquè , com en altres ocasions, la Teresa havia de tornar i segurament seria ben aviat.
Avui, un temps més tard, hem d’afrontar, amb molt dolor, la mort de la nostra companya i amiga. Amb la tristesa de saber que no tornarà i amb la serenitat que comporta tenir-la present entre nosaltres, malgrat la seva absència
Entenem, i hem après, o necessitem aprendre, que el final de la vida arriba quan tenim una edat avançada. La realitat, però, ens demostra que no sempre s’acompleixen els nostres desitjos. Les persones naixem, vivim i morim sense poder preveure la durada d’aquest cicle; el cicle de cada persona, que alguns diuen ja està predestinat.
Cal acceptar que la tristesa estarà present, i possiblement, durant un temps. Possiblement apareguin altres emocions i sentiments com ara: dolor, ràbia, enuig, sentiment d’injustícia… Com, si no, afrontar una pèrdua tan valuosa i important sense que ningú ens hagi preparat prèviament?
Teresa, ens quedarà sempre en el record, la teva professionalitat, el teu somriure , la teva pau,la teva senzillesa, el teu amor pels alumnes ,per l’escola, pels companys,…
Malgrat la boira, cal caminar
La comunitat educativa de l’escola Sant Marc

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

He llegit i accepto la Política de Privacitat.